Buscar feina és una feina

BUSCAR FEINA, FER REALITAT ELS SOMNIS, CONSTRUIR PROJECTES PROPIS... ÉS QUELCOM EMOCIONANT, PERÒ ALHORA, SEGONS COM, FRUSTRANT.

Suposo que temps enrere també ho deuria ser, però avui en dia podríem dir que 'Buscar feina és una feina!'. Implica constància, esforç, temps, creativitat... I, alhora, deixar-nos acompanyar per tot un reguitzell d'emocions que tan ens fa sentir esperançats, il·lusionats i motivats, com frustrats, incòmodes o abatuts. Has pujat mai a una muntanya russa? Doncs jo descriuria aquesta experiència emocional recordant la sensació que es té al pujar-n'hi a una: com si a l'hora de buscar feina el que féssim és pujar en un carretó que fa un recorregut amb moltes pujades i baixades, inesperades i fortuïtes, a tota castanya. Sent així, el desgast, angoixa i estrés que acumulem, entre d'altres coses, sol ser elevat. Per això, en aquesta ocasió m' he decidit a escriure aquest article, per parlar-te d'aquesta experiència emocional que sorgeix al posar-nos a buscar feina activament i donar-te algunes pistes, reflexions i eines per a que, si és el teu cas i t'identifiques o bé et resulta familiar, puguis aprofitar-les i fer aquest camí emocional tan abrupte més planer. 

Abans que res, doncs, penso que val la pena tenir present que ningú ha recorregut ni recorrerà mai el mateix camí en quan a fer realitat els seus projectes, tan professionals com personals, però en aquest cas parlaré, sobretot, dels professionals. Aquest camí, pot tenir algunes semblances, però de ben segur que, ja sigui per la formació que s'ha decidit cursar com per l'experiència acumulada, resultarà una trajectòria íntegrament personal, única. No obstant, on crec que tots ens podem entendre i coincidir, on podria haver-hi més similituds, és en aquest procés emocional que es viu quan un es dedica a buscar feina una bona temporada.

Com deia al principi, si mai t'has trobat immers en un procés de cerca de feina, molt probablement,  t'hauràs trobat experimentant diversos estats emocionals oposats successius. Per posar-te un exemple, diguem que durant les primeres setmanes o aquelles en que es reben feedbacks positius dels processos de selecció t'has sentit optimista, esperançat i amb 'good vibes' , que has tingut energia, idees i creativitat. Fantàstic, no? Però que passa si després d'aquesta setmana o setmanes de 'good vibes' ja no rebem més notícies, ens descarten dels processos i veiem que ja hem fet 500 candidatures (incloent cartes de presentació en moltes d'elles d'aquelles que et treballes i t'hi deixes una part de tu)? Bé, doncs el més segur és que sentis que  la frustació i el desengany t'han guanyat la partida. Has passat de veure-hi llum i oportunitats a veure-ho tot negre i impossible en qüestió de dies, quedant atrapat en aquesta inestabilitat emocional de la que et parlava. I, llavors,  és quan et preguntes en quin maleït moment has pagat, sense adonar-te'n, una entrada per a pujar a la muntanya russa que comentava. 

Davant d'aquesta experiència, doncs, el més útil potser no és fer mans i mànigues per desenvolupar eines o estratègies que ens permetin evitar o revertir fàcilment aquests estats emocionals que ens resulten tan desagradables, incòmodes i pesats (estar frustrat, angoixat, desesperançat...). Enlloc d'això, jo el que et suggeriria és que no tractis de treballar per convertir-te en una persona que mai es desmotiva, sinó que el tema està en aprendre a identificar aquests estats emocionals pels quals passem. Simplement. Només això. Tot i que amb només això em refereixo en que no ens embarquem a treballar 50.000 coses diferents, sinó a que ens dediquem a aprendre a identificar, que ja és prou dir, perquè fer-ho no és pas fàcil si no estem acostumats a escoltar-nos!

Si identifiquem la frustració o la desmotivació podrem fer quelcom per atendre-les (que no quelcom per evitar-les o furagitar-les) quan aquestes truquin a la porta. M'explico. Enlloc de frustrar-nos doblement (primer per la situació de, per exemple, presentar milers de candidatures i no obtenir resposta i després per haver-nos frustrat o desmotivat tan ràpidament o tan sols per haver ho fet i prou) podem dir:

D'acord, aquesta setmana estic frustrat/da. És desagradable estar així, perquè negar-ho? Però ho estic. És així.

I, llavors, poder pensar en decidir quelcom semblant a:

Tinc pressa per recuperar l'energia i reemprendre la cerca de feina amb empenta, desig i creativitat, però tal vegada em permetré estar així, frustrat/da o desmotivat/da aquests dies d'aquesta setmana  sense exigir-me el contrari.

Perquè serà així com, des del 'sentir', podrem pensar i actuar a favor del nostre benestar. Les persones som proactives per naturalesa alhora d'orientar-nos cap a la sortida d'aquests estats emocionals incòmodes. De manera que, reconèixer i acceptar els estats emocionals que atravessem no ens portarà a quedar-nos de braços plegats veient la vida passar si som plenament conscients de les nostres metes, si recordem els somnis que estem intentant complir o els projects que estem provant de construir. Per tant, un cop haguem identificat com ens sentim (en aquest cas, seguim amb l'exemple de sentir-se frustrat), podrem preguntar-nos quelcom similar al següent i actuar en conseqüència:

Què hi puc fer perquè em sigui més comfortable conviure amb aquest estat emocional? Puc trucar els meus amics? Puc parlar amb la meva parella? Comentar-ho amb els pares? Sortir a fer esport? Llegir? Ballar?

Insisteixo, no per evitar estar frustrat i desmotivat, sinó per equilibrar la balança emocional, que no és el mateix. A primer cop d'ull pot semblar quelcom idèntic, però la veritat és que una mateixa acció amb finalitats o funcions diferents pot tenir efectes contraris. 

Arribar a aquest punt que comentava i poder fer activitats que ens agradin o buscar suport social pot ajudar-nos a rebre l'escalfor que tan necessitem per fer contrapès a la nostra balança emocional. Si decidim parlar amb algú o reunir-nos amb les nostres amistats o familiars, pot ser que ens trobem amb els inevitables 'Anima't. Sigues positiu. Tot sortirà bé. Això és qüestió de temps, etc.', els quals, a vegades, poden fer més mal que bé. Poden fer-nos sentir forçats a animar-nos quan realment no podem fer-ho per art de màgia, però, com deia, és una bona idea acollir-los perquè també poden suposar la calidesa que ens recomforti, sostingui i acompanyi de qui apreciem i ens aprecia en aquests dies magres d'emocions incòmodes.

Per tant, el que m'agradaria suggerir-te és que recullis aquest suport social, aquestes recompenses pròpies de fer el que t'agrada per tu (esport, ballar, llegir...), però no per fer fora la frustració a empentes, sinó perquè et sigui més fàcil conviure amb ella els dies en que apareix.